] fer pudor, pudir. Huele a sudor, fa pudor de suor. 6 [hacer buen olor] flairar. ¡Cómo huelen estas rosas!, com flairen aquestes roses!7 fig fer olor (o pudor), pudir. Esto huele a trampa, això fa olor de (o put a) trampa. 8 no olerle bien a uno fig no agradar-li gaire (o gens), no fer-li gens de goig [...]

f 1 cortesia, bones maneres pl, educació. 2 [recato] pudor m.  [...]

m 1 ornit [Corvus frugilegus] graula f. 2 amer [mal olor] pudor f, tuf.  [...]

m 1 [corrección] decor, decòrum. Faltar al decoro, mancar al decor. 2 [dignidad] dignitat f, decència f. Con menos de eso no se puede vivir con decoro, amb menys d'això no es pot viure amb dignitat. 3 arquit decor. 4 [recato] pudor, pudicícia f.  [...]

v intr [Se conjuga como: defender] 1 [oler mal] pudir, fer pudor. 2 fig [fastidiar] empipar, empixonar.  [...]

f 1 [acción de chamuscar] socarrada, socarrament m. 2 [quemado] socarrim m. 3 fig i fam [pelea] baralla, brega, batussa. 4 oler a chamusquina fig i fam [tener mal aspecto] fer olor (o pudor) de socarrim (o de cremat), fer mala espina, no fer gaire bona espina.  [...]

v tr 1 [encubrir] encobrir, amagar. v pron 2 amagar-se. 3 sin recatarse obertament, amb franquesa, sense pudor.  [...]

m 1 [mal olor] tuf, bravada f. 2 [de local cerrado] pudor de resclosit f. 3 [de comida] oloreta f.  [...]

-cia adj 1 ranci -ància. 2 fig ranci -ància. Un hombre de ideas rancias, un home d'idees ràncies. 3 fig ranci -ància. De rancia nobleza, de rància noblesa. 4 oler a rancio fer olor (o pudor) de ranci. 5 ponerse rancio enrancir-se, tornar-se ranci. m 6 ranciesa f, rancior f. 7 [del paño] suarda f [...]

m 1 zool [Panthera tigris] tigre. 2 amer zool [jaguar] jaguar. 3 oler a tigre fam pudir com una guilla, fer una pudor que empesta.  [...]